Dah people

BAR

Otra vez más, empujaba la puerta del trabajo notando cómo iba arrastrando la autoestima colgada de mí por un hilo finito finito. Y pesaba. Llegué a casa, “comes y sigues…” y el modo aleatorio del Itunes me regaló una canción del Tote que me iba haciendo sentir “venga, va, hazlo”. Ya no podía dejar de repetir: “Cuando acabe esto, no quiero tener jefe nunca más”. Era viernes y me había dado cuenta de que hacía un mes y medio que no veía a mi gente de la city…así que propuse una cena. I em vau salvar del mal rotllo. Sense que us n’adonessiu i sense que me n’adonés. A vegades les coses són tan simples com oblidar-se’n…I riure. I rajar de tot. I filosofar una mica. I sentir “Si és que el problema és que ens coneixem massa” (Cume, el que et vas perdre…pufff… i tot per anar-te’n a cansar i passar fred… sense mar. Friki!!Ai, no, que curraves…jijiji). I que rajeu de mi (Deivid, això de que “Clar tiaaaaaaaa… és que ets una xula” Pssssss….jeje). I veure-us ballar amb una barra (Natx, he de dir que tenies una gràcia especial). I ballar contra una paret. I rajar de vosaltres (Tom, xaval, aquestes tendències que tens cada cop em preocupen més…plis, seif iourself an du da croket!!!). I jugar a córrer amb els dits sobre una pista de sorra batuda Iphonense (Nelo, m’estàs fent bastanta ràbia perquè m’acabo d’adonar que amb el Singstar també guanyes sempre. Hosti tu…ara mateix em caus fatal!!!).  I sentir una bronca d’algú amb més ganes de festa (Palu…si em portes als mundials, a la propera la lio fins les 10. T’ho prometo. jeje. I para de pensar què més faria pels mundials, que nos conocemos!!!). Tot això i veure que passa el temps i seguim estant…m’engantxa enmig de la nit pensant  que tinc molta sort (una de les poques coses en què li donaria la raó a ma mare). I que la resta…doncs mira, tampoc és tan important. He de confessar que encara no he trobat un antídot al mal rotllo millor que la sal dissolta en aigua i vosaltres (també confesso que últimament algo que comença per K s’està fent un lloc al prestatge dels superantídots…Però mai a sobre vostre, sempre al vostre costat). Per tot això, vull donar-vos les gràcies mil des d’aquí. Així, qui em llegeixi les reb i qui no, no (sóc maja, eh…). Doncs això…QUE US AILOVIU NOISSSSSSSSSSS!!! Merci!!!!!!!

(Esto sí que no tendría ningún sentido traducirlo. Sorry!).

3 pensamientos en “Dah people

  1. Per a continuar rajant crec que entre la lletra petita del teu blog, les teves metàfores i sinècdoques i que és dilluns al matí, m’he perdut en diverses fases: antídot K, Dah people, la foto del bar…ara don’t worry que el sentit global l’he pillat ( merci i endavant les atxes) i que ja m’he apuntat a classe de ball de barra 😉

    • jejejejeje…va home va….que per un Pentium això és easy easy!!! Em decepciones… és que perdem facultats??Mira que et guanyo….Però de et, ja em serveix així, la idea és el que conta…per cert, Dah people=The people i lo de la K…ketamina. Desde que l’he descobert..ufff…no hi ha res millor. jejejejeje. Un petonàs!!

  2. Ei Laura!! Hola!! Una mica lenta, ha ho sé, però diuen que millor tard que mai. Me n’alegro que us feu companyia amb la Xen, segur que les coses no han canviat massa al ceab des que jo no hi he tornat … ara, en perspectiva, penso que la vida allà era moooooooolt tranquil·la … ah!!! En fi, t’escric aquí perquè no he trobat el teu email, tampoc m’hi he matat massa i això, que he anat de cul. Clar que aviat començo vacances!! Records a tots els ceabins de part meva. Petonet i espero que ens coneixerem algun dia. Mun

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s